Pàmies en estat pur

Cançons d'amor i de pluja / Sergi Pàmies
Ed. Quaderns crema

Ja he tornat de vacances i tot i que em vaig portar molts llibres a la maleta (coses positives del e-book) només vaig poder acabar el llibre del Sergi Pàmies i com sempre m'ha encantat. 

Són contes plens d'humor i d'ironia, també de tendresa i d'amor. En cada conte parla d'un tema i n'hi ha per tots els gustos, parla de la relació amb els fills, les relaciones de parella, la relació amb els pares i de la seva infància que va estar marcada per la política i l'activisme dels seus pares. M'ha agradat el seu punt de vista com a nen que expliqués el que feien els seus pares (militants comunistes), com diu ell no eren uns pares qualsevol i que podria explicar ell si els seus pares ja han escrit llibres? (Teresa Pàmies i Gregorio López Raimundo). Parla de la seva mort i al pensar en els pares pensa també en els seus fills i la relació amb aquests que al ser d'una altra generació lògicament veuen les coses diferents. 

També parla de fins a quin punt els seus contes són reals i fins a quin són ficció, segurament li deuen preguntar molt ja que alguns són molt reals. Un que m'ha agradat molt és un joc literari en que el lector interactua en la història canviant el curs de la trama i per tant es reflexiona sobre la creació literaria. El conte que parla que quan va conèixer en Paul Auster i la Siri Hustvedt (dos novel·listes nord-americans) és molt divertit ja que és la típica situació de conèixer a algú que admires però per culpa dels nervis es torna en un malson. 

Com veieu són històries molt humanes amb situacions i sentiments que tothom tenim en situacions semblants. Un llibre 100% recomanable.

Us deixo amb els fragments que m'han fet més gràcia: 

"No és just que pugui donar el meu cos a la ciència i no a les lletres."

"Era caòtic en la seva manera de ser generós i generòs en la seva manera de ser caòtic"

"L'horroritza que, amb només setze anys, la seva filla vulgui fer el mateix que ell no va fer fins als trenta".

Valoració: 9/10

Reunió d'alt nivell

En estas fechas siempre me acuerdo de un cuento de Pere Calders en el que los reyes se reúnen para discutir cómo van a hacer frente a la dura competencia que representa el cada vez más popular Papá Noel, os dejo con un trocito: 

"Vet aquí que una vegada, un dels reis mags (em sembla que era el rei Gaspar, però no n'estic segur), es va reunir amb els seus dos col·legues i els va dir: 

- Sostenim una comptència amb el Pare Noel que no és bona per ningú. Al capdavall, les bones intencions són idèntiques, l'esperit ve a ésser el mateix i trobo absurd que ens trepitgem el terreny. Això s'hauria d'acabar.

-Però com? -preguntà possiblement Baltasar. 

-Exactament, no ho sé. Però a tots tres ens consta que les tècniques de promoció han evolucionat molt i és evident que o t'hi adaptes o has de plegar. Suposo que tots heu sentit parlar dels holding...

-Sí, és clar. Però  què hauríem de fer?

El rei Melcior intervengué per dir que al punt que havien arribat les coses, seria molt violent anar a veure el Pare Noel per a propossar-li associació. Qui sap com els rebria...

Pere Calders. Reunió d'alt nivell

Contes per a pensar i riure: La bicleta estàtica

A vegades els llibres arriben a tu sense saber com i en el moment oportú. Necessitava llegir alguna cosa que em fes pensar però sense profundirtzar massa en un tema. 

Feia temps que havia vist a en Setgi Pàmies parlar en televisió sobre els seus llibres en diversos programnes i em semblava un home molt divertit. I la veritat que la ironia amb la que parla la sap transmetre als seus relats. Són de temes molt diversos i alguns agraden més que d'altres (com tot) però tots tracten temes tan quotidians que t'arriben al cor. M'agrada com parla de la relació amb els seus pares. Els records d'infantessa a l'exili dels seus pares a França. El record de petits detalls o manies dels seus pares que ja no hi son, tot explicat amb molt de carinyo. També té contes on explica la relació de pares i fills, de com un pare afronta la seva dificil relació amb el fill. 

En altres contes aborda la idea que té ell de l'amor de parella, que no és un amor pasional com a les películes sino un amor basat en la relació d'anys, de compartir experiencies junts, compartir la vida, la convivencia, les diferents etapes de la vida, etc.

El primer conte és super divertit, de com un home queda amb ell mateix després de estar mesos xatejant per internet.  Explica quines expectatives té d'ell mateix i com es veu realment. Un bon joc de com pensem que som, com ens mostrem, com ens veuen els altres i que esperem de les relacions.